jueves, 8 de febrero de 2007

Breu biografia de Joan Ponç

Joan Ponç nasqué a Barcelona (1927-1984 ) i estudia pintura amb el mestre
Ramon Rogent. De jove es quedà impressionat pel poder de la pintura
de Cezanne i el Greco. L'any 1947 feu aparició la revista Dau al Set, de la que va ser
fundador junt amb Joan Brossa, Modest Cuixart, Arnau Puig, Joan Josep Tharrats
i Antoni Tàpies. Fet històric que va significar el resorgiment de l'impuls creatiu de
les primeres vanguardes en la Barcelona decaiguda de la post-guerra.

Com a pintor s'alimenta de la llibertat creativa de Joan Miró, també adopta
la visió surreal de Salvador Dalí, o la recerca poètica de J.V.Foix amb quí mantingué
un intercanvi fecund i durader donant lloc a obres tan singulars com La Pell de la Pell(1970)
on Foix escriu un text a partir dels aigüaforts de Ponç i Les 97 Notes Sobre Ficcions
Poncianes(1974). Va ser justament J.V.Foix qui li sugerí el 1946 el canvi de la S final del seu
cognom per la Ç, a partir d'aquell moment sempre signaria així.
Descontent del amiguisme establert en els cercles artístics catalans el 1953 decideix
traslladar-se al Brasil on combinà la seva feina de pintor amb la docència.
En aquesta etapa la seva pintura es fa més hermètica i depurada.

Torna el 1962 i s'instal.là a Cadaqués on feu amistat amb Marcel Duchamp per qui sentí
gran admiració. La fidelitat a uns plantejaments que s'allunyaven dels corrents predominants
de l'època el varen situar al marge del discurs oficial on dominava l'informalisme.
Tot i això es prou reconegut i apreciat entre els entesos, el 1972 obté el premi de la crítica
d'art de Barcelona, al seu retorn treballa amb els grans galeristes del moment: René Metràs(1972),
Salvador Riera(1974), Biosca de Madrid(1974), Joan Prats(1978).
El 1978 li fan una exposició individual al Petit Palais de Paris, fet que confirma el seu reconeixement internacional. La seva darrera exposició en vida fou el 1984: les "Capses Secretes" a la sala d'ex-
posicions de la Caixa de Pensions de Barcelona. Morí el 4 d'abril d'aquell mateix any.

La seva obra sembla feta sota la clarividència d'una certa crisi existencial permanent. El seu univers
pictòric esdevé coherent arrivant a configurar un món simbòlic inteligent, poètic i complexe.
La seva rellevància és evident, la prespectiva del temps en referma l'excepcionalitat del seu treball,
així com la intensitat de la seva veu i la necesitat del seu redescobriment.

No hay comentarios: