jueves, 8 de febrero de 2007

carta de suport a Joan Ponç

Membres actius de la cultura catalana tenim la voluntat de reclamar l'atenció envers una figura singular i cabdal de la història recent de la nostra pintura. Un pintor que, tot i comptar amb l'apreciació indiscutida dels entesos, no ha tingut prou reconeixement de les institucions.
Joan Ponç, fundador de Dau al Set , es va dedicar després amb vehemència a crear un imaginari ric i consistent. En reivindiquem la rellevància perquè pensem que l'impuls de la seva obra, en lloc de difuminar-se, guanya intensitat , resisteix amb força el pas del temps. La perspectiva actual ens permet veure l'excepcionalitat de la seva aportació.
Joan Ponç treballa a partir dels fronts oberts pels seus predecessors ( MIró, Dalí, Picasso) donant lloc a una proposta dificil de classificar. La seva activitat va ser fecunda, crea un univers molt coherent. Ens podríem acostar a Ponç des de molts angles diferents: la seva peculiar tècnica a l ‘oli, els gravats, o les seves col.laboracions amb el món literari, de les quals ens queda una rica sèrie de llibres d’artista (J.V.Foix, J.Fuster,J.L.Goytisolo). Joan Ponç és un artista únic i la seva recuperació tant sols pot constituir un enriquiment a l'hora de comprendre part del discurs artístic que ha generat la nostra història recent. Veiem la unitat i vigència del món poncià com una fita artística indispensable a l'hora que representativa entre els nostres referents culturals.Considerem la seva obra necessària per a una lectura pertinent de les "segones avantguardes".

Aquest manifest vol contribuir a resituar Joan Ponç en la nostra memòria pictòrica, en el nostre paisatge cultural. Continuar ometent-lo seria una renúncia incomprensible, una pèrdua. Valorem la tasca recent feta en l'excel.lent retrospectiva de la Caixa, i la recent exposició del llegat del pintor per la fundació Vila Casas, totes dues fonamentals.
Pensem, doncs, que és el moment que la iniciativa pública prengui el relleu i col.labori amb la privada. I per això volem adreçar-nos als estaments polítics i culturals del país perquè participin en la seva recuperació. Considerem que cal plantejar-se la possibilitat d'ampliar el fons existent des de l'adquisició per part de la Generalitat de la col.lecció Salvador Riera (on hi ha quadres rellevants de l%2

Breu biografia de Joan Ponç

Membres actius de la cultura catalana tenim la voluntat de reclamar l'atenció envers una figura singular i cabdal de la història recent de la nostra pintura. Un pintor que, tot i comptar amb l'apreciació indiscutida dels entesos, no ha tingut prou reconeixement de les institucions.
Joan Ponç, fundador de Dau al Set , es va dedicar després amb vehemència a crear un imaginari ric i consistent. En reivindiquem la rellevància perquè pensem que l'impuls de la seva obra, en lloc de difuminar-se, guanya intensitat , resisteix amb força el pas del temps. La perspectiva actual ens permet veure l'excepcionalitat de la seva aportació.
Joan Ponç treballa a partir dels fronts oberts pels seus predecessors ( MIró, Dalí, Picasso) donant lloc a una proposta dificil de classificar. La seva activitat va ser fecunda, crea un univers molt coherent. Ens podríem acostar a Ponç des de molts angles diferents: la seva peculiar tècnica a l ‘oli, els gravats, o les seves col.laboracions amb el món literari, de les quals ens queda una rica sèrie de llibres d’artista (J.V.Foix, J.Fuster,J.L.Goytisolo). Joan Ponç és un artista únic i la seva recuperació tant sols pot constituir un enriquiment a l'hora de comprendre part del discurs artístic que ha generat la nostra història recent. Veiem la unitat i vigència del món poncià com una fita artística indispensable a l'hora que representativa entre els nostres referents culturals.Considerem la seva obra necessària per a una lectura pertinent de les "segones avantguardes".

Aquest manifest vol contribuir a resituar Joan Ponç en la nostra memòria pictòrica, en el nostre paisatge cultural. Continuar ometent-lo seria una renúncia incomprensible, una pèrdua. Valorem la tasca recent feta en l'excel.lent retrospectiva de la Caixa, i la recent exposició del llegat del pintor per la fundació Vila Casas, totes dues fonamentals.
Pensem, doncs, que és el moment que la iniciativa pública prengui el relleu i col.labori amb la privada. I per això volem adreçar-nos als estaments polítics i culturals del país perquè participin en la seva recuperació. Considerem que cal plantejar-se la possibilitat d'ampliar el fons existent des de l'adquisició per part de la Generalitat de la col.lecció Salvador Riera (on hi ha quadres rellevants de l'època de Dau al Set). Concretament, entenem que cal impulsar en aquest moment l'adquisisció per part de les institucions públiques d'una obra de gran format de les darreres etapes de Joan Ponç.
Coneixedors de la intenció de crear un espai on es mostrin "les segones avantguardes" al redefinit MNAC, i de l'objectiu de la fundació Barcelona Cultura de cobrir els buits significatius dels nostres museus , creiem que cal recuperar Joan Ponç i superar així l'absència d'una figura important de la pintura catalana del segle XX. Busquem l'adhesió dels qui amb la vostra veu podeu subscriure la voluntat legítima i honesta de portar aquest llegat artístic on li pertocaria ser.



















LLista de persones a qui ens adreçem:



Ferran Mascarell
Victòria Combàlia
Miquel Molins
Maite Ocaña
PereJaume
Maria Girona
Ràfols Casamada
Carles Duarte
Àlex Susanna
Ricard Vaccaro
Arnau Puig
Glòria Bosch
Jordi Carrió
Juan de Muga
Dolors Junyent
Juan Anton Maragall
Isidre Fainé
Antoni Tàpies
Pepe Serra
Anna Soler
Sam Abrams
Ventura Garcés
Antoni Muntades

Breu biografia de Joan Ponç

Joan Ponç nasqué a Barcelona (1927-1984 ) i estudia pintura amb el mestre
Ramon Rogent. De jove es quedà impressionat pel poder de la pintura
de Cezanne i el Greco. L'any 1947 feu aparició la revista Dau al Set, de la que va ser
fundador junt amb Joan Brossa, Modest Cuixart, Arnau Puig, Joan Josep Tharrats
i Antoni Tàpies. Fet històric que va significar el resorgiment de l'impuls creatiu de
les primeres vanguardes en la Barcelona decaiguda de la post-guerra.

Com a pintor s'alimenta de la llibertat creativa de Joan Miró, també adopta
la visió surreal de Salvador Dalí, o la recerca poètica de J.V.Foix amb quí mantingué
un intercanvi fecund i durader donant lloc a obres tan singulars com La Pell de la Pell(1970)
on Foix escriu un text a partir dels aigüaforts de Ponç i Les 97 Notes Sobre Ficcions
Poncianes(1974). Va ser justament J.V.Foix qui li sugerí el 1946 el canvi de la S final del seu
cognom per la Ç, a partir d'aquell moment sempre signaria així.
Descontent del amiguisme establert en els cercles artístics catalans el 1953 decideix
traslladar-se al Brasil on combinà la seva feina de pintor amb la docència.
En aquesta etapa la seva pintura es fa més hermètica i depurada.

Torna el 1962 i s'instal.là a Cadaqués on feu amistat amb Marcel Duchamp per qui sentí
gran admiració. La fidelitat a uns plantejaments que s'allunyaven dels corrents predominants
de l'època el varen situar al marge del discurs oficial on dominava l'informalisme.
Tot i això es prou reconegut i apreciat entre els entesos, el 1972 obté el premi de la crítica
d'art de Barcelona, al seu retorn treballa amb els grans galeristes del moment: René Metràs(1972),
Salvador Riera(1974), Biosca de Madrid(1974), Joan Prats(1978).
El 1978 li fan una exposició individual al Petit Palais de Paris, fet que confirma el seu reconeixement internacional. La seva darrera exposició en vida fou el 1984: les "Capses Secretes" a la sala d'ex-
posicions de la Caixa de Pensions de Barcelona. Morí el 4 d'abril d'aquell mateix any.

La seva obra sembla feta sota la clarividència d'una certa crisi existencial permanent. El seu univers
pictòric esdevé coherent arrivant a configurar un món simbòlic inteligent, poètic i complexe.
La seva rellevància és evident, la prespectiva del temps en referma l'excepcionalitat del seu treball,
així com la intensitat de la seva veu i la necesitat del seu redescobriment.